Compartim la Conferència Inaugural de Núria Varela, periodista, escriptora i referent internacional en polítiques públiques d’igualtat, en el marc de la celebració del V Fòrum de Municipis Compromesos amb la Igualtat i dins dels actes previstos del projecte DIGECP el qual compta amb el suport de la Unió Europea.
Amb el títol “Feminisme i política local: una aliança per transformar la societat”, Varela va reivindicar el marc internacional dels drets humans com a fonament per a les polítiques d’igualtat al món local, posant èmfasi en instruments com la CEDAW i la importància de protegir la transversalitat de gènere, la corresponsabilitat i els usos del temps en l’acció pública.
Va alertar sobre el creixement de les violències masclistes, lligat a la desigualtat entre dones i homes, i la necessitat de combatre-les des de tots els àmbits, també des dels governs locals, on va subratllar el paper fonamental de les administracions municipals com a garants de drets a les ciutats i pobles.
Varela va insistir en el valor de l’avaluació de les polítiques locals com a mecanisme per millorar, sostenir i legitimar l’agenda feminista en la gestió pública. “Igualtat i Corresponsabilitat van juntes en la defensa dels drets de les dones a tenir una vida digna i amb les mateixes oportunitats que els homes”. Tanmateix, va comentar que les polítiques locals han d’integrar una nova cultura dels usos del temps social que inclogui temps per a la formació d’equips tècnics i professionals en matèria de corresponsabilitat.
Cal fer un esforç més elevat per integrar la cultura dels usos del temps i la corresponsabilitat mitjançant un conjunt coherent de polítiques públiques que actuïn alhora sobre la regulació, els serveis, la fiscalitat i l’educació en valors. Respecte a aquest tema va donar algunes pistes sobre com fer-ho.
Marc normatiu i dret al temps
Els poders públics poden aprovar lleis que defineixin el dret a la cura, a la conciliació i a la corresponsabilitat entre dones i homes, així com entre Estat, mercat, famílies i comunitat, situant la cura com un dret social bàsic. Aquest marc ha d’incloure permisos iguals i intransferibles per naixement o adopció, regulació del teletreball i jornades més racionals que evitin la cultura de les hores extres.
Sistemes integrals de cures
La creació de sistemes públics de cures universals i de qualitat (escoles bressol, serveis d’atenció domiciliària, centres de dia, recursos per a dependència) redueix la càrrega invisible de les famílies i fa possible repartir millor el temps. Aquests sistemes han de reconèixer la cura com a part dels sistemes de protecció social i coordinar serveis socials, sanitaris, educatius i comunitaris en el territori.
Polítiques de temps a ciutats i empreses
A escala local es poden impulsar oficines del temps, plans de ciutat per racionalitzar horaris (comerç, transport, escoles, administració) i fomentar entorns més propers que redueixin els desplaçaments. En l’àmbit laboral, les administracions poden condicionar ajuts i contractació pública a plans de conciliació, flexibilitat horària pactada i mesures de corresponsabilitat dins les empreses.
Educació, cultura i sensibilització
Les polítiques educatives poden incorporar l’ús responsable del temps, la coeducació i la corresponsabilitat de gènere des de les primeres etapes, treballant rols i tasques de cura a l’aula i amb les famílies. A través de programes de cultura comunitària i participació veïnal es poden promoure pràctiques de suport mutu, voluntariat de cures i nous imaginaris sobre el valor social del temps propi i aliè.
Suport a famílies i incentius
Estratègies específiques de conciliació i corresponsabilitat per a famílies poden combinar serveis (canguratge públic, activitats extraescolars) amb ajuts econòmics i avantatges fiscals condicionats al repartiment equitatiu dels permisos i de les responsabilitats de cura. Avaluar periòdicament aquestes polítiques amb indicadors d’ús del temps, benestar i igualtat de gènere permet ajustar-les i consolidar una cultura social que valori el temps com a bé col·lectiu.
