La pobresa té rostre de dona: a tot el món, les dones pateixen més atur, sous més baixos i més càrrega de cures no remunerades, fet que augmenta el risc de pobresa al llarg de tota la vida, especialment en famílies monoparentals encapçalades per mares.
Què és la pobresa femenina?
La pobresa femenina o “feminització de la pobresa” descriu el fet que les dones tenen més probabilitat de viure en situació de pobresa i que aquesta pobresa és més profunda i persistent.
Això es relaciona amb desigualtats en el mercat laboral, dificultats d’accés a recursos materials (propietat, crèdit, habitatge) i una assignació desigual de les tasques de cura.
Dades clau i realitat
- A Espanya, 6.6 milions de dones estan en risc de pobresa o exclusió social (informe Feminització de la pobresa a Espanya 2025. Anàlisi i propostes per a la seva erradicació d’ EAPN), una realitat estretament lligada a la desigual distribució de les cures, la precarietat laboral i la manca de corresponsabilitat en els usos del temps.
- Les dones presenten també més carència material i social severa, cosa que implica dificultats per cobrir necessitats bàsiques com alimentació, calefacció o despeses imprevistes.
- Organitzacions socials apunten que les llars amb caps de família dones, les dones migrades, rurals i les víctimes de violència masclista concentren els nivells més alts de pobresa.
Causes estructurals
- Bretxa salarial i segregació laboral: les dones tendeixen a treballar en sectors pitjor remunerats, amb més parcialitat i temporalitat.
- Càrrega de cures: moltes dones redueixen jornada o abandonen la feina per cuidar criatures, persones grans o dependents, cosa que limita ingressos i cotitzacions futures.
- Menys accés a recursos i poder: les dones tenen més dificultats per ser titulars de propietats, crèdit o actius productius i tenen menys presència en espais de decisió econòmica i política.
Propostes de canvi (nivell institucional)
- Impulsar polítiques d’igualtat salarial, penalitzant la discriminació retributiva i promocionant la transparència en sous i categories professionals.
- Garantir serveis públics de cures (escoles bressol, atenció a la dependència) i permisos de conciliació corresponsables perquè les dones no hagin d’assumir en solitari les cures.
- Ampliar l’accés de les dones a la propietat, al crèdit i a la formació professional i digital, especialment per a dones rurals, migrades o en situació d’atur de llarga durada.
Accions en l’àmbit comunitari i personal
- Donar suport a projectes d’emprenedoria femenina, cooperatives i iniciatives d’economia social que generin ingressos i autonomia per a les dones.
- Participar en espais feministes i veïnals que facin incidència política per canviar lleis, pressupostos i serveis des d’una perspectiva de gènere.
- Promoure un canvi cultural a les llars: repartir les tasques de cura i domèstiques, qüestionar estereotips i educar en igualtat nenes i nens per prevenir que la pobresa continuï tenint rostre de dona.
👉Des del projecte DIGECP treballem per impulsar polítiques locals que situïn la corresponsabilitat i les cures en el centre de la igualtat real.