Compartim alguns conceptes i temes que es van tractar durant la 3a Sessió Formativa. »Pobresa del temps, conciliació i corresponsabilitat»

La pobresa de temps o la falta de temps propi té fortes implicacions de gènere, ja que les dones sovint s’enfronten a una càrrega més important de treball no remunerat i de responsabilitats familiars, la qual cosa limita la seva disponibilitat de temps per a altres activitats. Per tant, si es vol abordar la pobresa de temps, caldrà reconèixer i posar fre a les desigualtats de gènere, i promoure així una distribució equitativa dels temps i de les responsabilitats de reproducció social.

La pobresa de temps té una vinculació important amb la distribució dels temps vitals, els quals es poden agrupar en els cinc temps :

  • Temps dedicats al mercat laboral.
  • Temps que es dediquen a les cures i la reproducció social
  • Temps que es dedica a la mobilitat, per a desplaçar-se

I en funció del temps restant una vegada s’han cobert les necessitats derivades d’aquestes esferes, la pobresa de temps té una incidència en els temps restants:

  • Temps de participació social o política (és a dir, temps que es destina a la comunitat o societat)
  • I el temps personal (que és el temps de cures pròpies, d’inversió en un/una mateix/a i de socialització amb finalitats d’oci i gaudi).

Com portar-ho a les polítiques municipals

Per al públic dels ajuntaments certificats, es pot formular així:

  • Una política municipal feminista dels usos del temps ha de passar de la conciliació individual a la corresponsabilitat estructural. Això implica actuar en cinc nivells:
  • Dades i diagnòstic: incorporar indicadors sobre temps de cura, temps lliure, doble presència, mobilitat quotidiana, participació i sobrecàrrega.
  • Organització interna municipal: flexibilitat corresponsable, racionalització d’horaris, reunions en horaris compatibles, permisos i cultura laboral no presencialista.
  • Serveis públics de cura: escoles infantils, serveis d’atenció domiciliària, respir familiar, suport a cuidadores, equipaments de proximitat.
  • Urbanisme i mobilitat: ciutat de proximitat, recorreguts quotidians, mobilitat vinculada a cures, seguretat, accessibilitat i equipaments connectats.
  • Participació democràtica: horaris flexibles, formats híbrids, suport a cures durant processos participatius i reconeixement de les associacions de dones.

Aquesta formació ha estat possible gràcies al suport de la Unió Europea a través del Projecte DIGECP.